Com és que el feminisme ha acabat confiant la seva força a les presons, els codis penals i els jutjats? Laura Macaya porta més de vint anys acompanyant dones afectades per violència masclista, violència sexual i tràfic, en serveis públics datenció i a lorganització feminista Genera. Ha dirigit cases dacollida i ha vist ordres de protecció denegades amb risc evident, processos judicials que revictimitzen i dispositius de protecció que acaben produint control, infantilització i dependència. Daquesta experiència neix una crítica incòmoda i rigorosa: el càstig no és una eina imperfecta que calgui ajustar, sinó un dispositiu que produeix els mateixos problemes que diu resoldre.El llibre resegueix com lEstat ha capturat el feminisme, com el conflicte polític sha convertit en gestió neoliberal del dany i com sha fabricat una figura de víctima funcional que alimenta una justícia convertida en espectacle. Però El gaudi de castigar no es queda en el diagnòstic. El seu darrer tram obre camí cap a labolició del càstig a través de les justícies restauratives, la redistribució material i les pràctiques feministes que ja sestan assajant. Un llibre escrit des de dins del moviment, per a qui sospita que alguna cosa no funciona i busca com formular-ho.