Considerat una de les obres més importants de la divulgació científica, El gen egoista és un d’aquells llibres que ha transformat la manera d’entendre la vida. Portant la teoria de Darwin fins a les últimes implicacions, Dawkins aborda la selecció natural des del punt de vista del gen i defensa que els animals i les plantes són màquines de supervivència, alhora que indaga en els fonaments biològics de l’egoisme i l’altruisme. A mesura que analitza l’impacte d’aquesta perspectiva en les relacions entre individus, siguin o no de la mateixa espècie, el lector aviat hi reconeix uns patrons de conducta generals també aplicables als humans, i entén la lògica que governa el món natural des de l’organisme més simple al més complex. Dawkins, a més, encunya aquí el terme mem, que tanta fortuna ha fet, com a unitat bàsica de transmissió cultural.
Tan vigent com quan va aparèixer ara fa cinquanta anys, El gen egoista continua resistint amb elegància tota mena d’embats, i apareix any rere any entre els llibres més influents del pensament científic. La seva virtut més gran, però, és que els lectors reconeixen sovint que llegir-lo els ha canviat la manera de veure el món.
