Christie Watson va ser infermera durant vint anys, un ofici del qual va aprendre una lliçó fonamental: no es pot tenir cura dels altres sense estimar incondicionalment. A tots ens han cuidat al llarg de la nostra vida i tots nosaltres hem tingut cura d’algú. Tots som infermers perquè tots estimem.
Al llarg del llibre serem al costat de la Christie Watson en la primera nit d'un nadó prematur, l’observarem mentre sosté la mà d'un trasplantat de cor i pulmó i reprimirem les llàgrimes mentre renta els cabells d'un infant greument ferit en un incendi perquè l’olor de fum no colpegi la seva família. Un recorregut per tots els pavellons hospitalaris que ens mostra que la professió d'infermera es defineix per la cura, la compassió i la bondat.
«Fa cinc anys, quan el meu pare s’estava morint, no el vaig cuidar jo, sinó la seva infermera. Observant-la dia i nit vaig entendre l’autèntic poder de la tendresa. La infermeria és molt diferent de la medicina. No pot curar. Però ens va fer a tots nosaltres un regal diferent i, fins i tot, més important: ens va donar dignitat, pau i amor».
Un llibre tendre i honest que ens connecta de ple amb el que ens defineix com a humans: la nostra capacitat d’estimar.
