La Institució Alfons el Magnànim concentra en la seua història el conjunt de contradiccions, assoliments, aspiracions i frustracions d'una societat, circumstància que la fa d'un enorme interés com a reflex, com a espill, d'un temps i d'un país. El 2018 es compleixen setenta anys de funcionament del Magnànim. Nascut en un temps ombrívol, ha conegut etapes molt diferenciades, algunes lluminoses, altres no tant. La seua contribució a la cultura valenciana és incontestable. Les seues contradiccions, també. Vet ací l'interés de reconstruir i recórrer una trajectòria rica i intensa, complexa i amb alts i baixos, que ha reflectit l'evolució de la societat valenciana.La història del Magnànim —i de la IVEI— es pot resseguir amb el rigor i el detall escaients en l'estudi a cura de l'investigador Santi Cortés. També la de la històrica revista Debats, analitzada per Francesc Martínez Sanchis.La història de la Institució, a més, s'emmarca en el seu context cultural i intel·lectual amb els treballs —a càrrec de Pau Viciano, Francesc Hernàndez Dobón, Pedro Ruiz-Castell, Vicent Simbor i Miquel Nicolás, i Gonçal López-Pampló— que conformen la segona part del present volum i esbossen el que podria ser una història de la cultura contemporània al País Valencià. Concretament de la historiografia, la sociologia, la ciència, la problemàtica de la llengua i la literatura i l'assaig en els darrers setanta anys. Un conjunt d'àmbits del saber que conformen el rerefons de la Institució, a tots els quals el Magnànim ha fet, al llarg del temps, una aportació considerable.
