Ja ho deia Hölderlin. Anhel pujar a la llunyania encrepuscle. I a tu, cor ferit, també et vindria de gustpujar als turons, beure el foc del cel i el vi dels déus,envellir ebri de núvols, tocant excitat la llunyania. Demanesuna nova treva a l'atzar però l'alba t'ha parattrampa. Saps, com Rilke, que es perdrà la paraula ique la mort és gran i cansa molt. Ara, entre bastidors,com un actor que envelleix tement per la memòria,exhibeixes una certa indiferència però no pots amagarque darrera aquesta màscara hi ha la imatge dela por, aquest polsim que unta els darrers calaixosdel teu silenci, deixant l'olor d'un escenari invisible.L'instant. Naufragis. Ferides. El mapa de l'infinit.