La confraria i després congregació de la Sang de Tarragona, fundada el 1545 pels espardenyers i esparters, assoleix la xifra rodona dels 475 anys de vida. És una de les associacions de major trajectòria històrica no sols a Catalunya sinó a Europa. Aquest llibre analitza les claus de l'èxit de la seva pervivència. L'entitat ha tingut la capacitat per, mantenint-se fidel al seu origen d'esforç comunitari i suport als associats i als desfavorits, haver-se sabut adaptar a les circumstàncies canviants de la història, avui vista com d'èxit, en què no han faltat pàgines doloroses, tràgiques, prohibicions, clandestinitats i conflictes.
També s'ha valgut d'una capacitat de relació, intensament estreta, amb la societat tarragonina des d'un espai de referència en l'imaginari ciutadà, la preexistent església de Santa Maria de Natzaret des del segle XII a la plaça del Rei, i d'un acte cabdal del calendari anual, la processó de la Sang, segles després rebatejada com del Sant Enterrament i ara d'interès patrimonial d'àmbit nacional. Els penitents, els misteris, els armats i la llum de les atxes reneixen any rere any per convertir Tarragona en la Jerusalem antiga. És la força d'un projecte de pietat popular que transcendeix, supera i situa en segon pla els lideratges personals. Els confrares i les confraresses han estat al servei de la Sang, un referent que ha permès la identificació clara amb una manera de fer i amb uns valors positius, basats en els sentiments i les necessitats de la societat tarragonina.
