En aquesta novel·la veritablement única, clàssic indiscutible de la literatura russa del segle xx i ara esplèndidament traduïda al català per Xènia Dyakonova, el diable en persona i el seu estrambòtic seguici es presenten al Moscou dels anys trenta i sembren el caos en la societat soviètica, alhora que intervenen en la història d’amor del Mestre, un escriptor castigat pel règim, i la seva amant Margarita. Amb dos plans narratius separats per dinou segles que ens transporten de Moscou a la Jerusalem bíblica i en els quals es fonen sàtira, tragèdia, misticisme i crítica social, El Mestre i Margarita continua exercint avui en lectors de tota mena la fascinació de les obres portadores d’un misteri inesgotable.
Il·lustracions de l’interior a càrrec de Francesc Artigau.
ONA-REC
El 3 de maig de 1891 va néixer a Kíiv, Ucraïna, l'escriptor Mikhaïl Bulgàkov, autor de l'extraordinària sàtira 'El Mestre i Margarita' (Proa), que explica la visita a Moscou del misteriós mag Vòland, que és Satan en persona, que viatja acompanyat d'una cort de personatges estrambòtics que semblen una família de superherois Marvel d'abans de la guerra. Tots plegats provoquen el caos en la depriment i burocràtica capital soviètica.
La història es complica quan la feliç colla diabòlica es proposa ajudar a uns dissortats amants. Ell, el Mestre, és un escriptor menystingut per l'elit literària, autor d'una novel·la sobre Crist i Ponç Pilat. Ella, Margarita, és una abnegada alumna i única lectora. L'artefacte narratiu permet a Bulgàkov deixar-les anar pel broc gros, filosofar amb una alegria que fa goig i posar a caldo la merda de règim comunista que li va tocar viure.
