Un escriptor de viatges descobreix, en la maduresa, que l’aventura pendent és un llarg retorn cap a l’interior d’ell mateix, després d’evocar els països en què ha viscut i sobre els quals ha escrit —que són, en aquest llibre, Bèlgica, Itàlia i l’Argentina. Les descobertes de tota una vida el porten a la certesa que el viatge no té fi. “Durant el trajecte entre Brusseŀles i Lovaina es va produir per primer cop un fet que em deixaria estupefacte. Per alguna raó tècnica el tren es va aturar enmig dels prats xops. Una vaca del camp limítrof amb la via es va acostar lentament, amb els unglots enfangats, cap a la finestra que jo ocupava. Va alçar lleugerament la testa i em va mirar. La direcció i la intenció del seus glòbuls oculars, prominents i humits, no oferien cap dubte. Havia fet unes passes parsimonioses i alhora decidides cap al vagó. Un cop sota la meva finestra, mentre em mirava de prop durant uns segons, va articular amb una veu sense timbre, a través de les dents ruminants, cadascuna de les paraules de la frase següent: —El que busques no és aquí.”
