DONES QUE ENCAPÇALAREN PROTESTES SOCIALS EN L'ÀMBIT LABORAL I SINDICAL, I TAMBÉ CONTRA L'EXPLOTACIÓ, LA INJUSTÍCIA SOCIAL I LA CARESTIA. La història de l'Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista és una biografia col·lectiva que glossa la trajectòria d'un conjunt de dones obreres que s'organitzaren per vindicar el seu dret a un espai propi i conquerir l'autonomia dins el moviment cooperatiu català. Durant les primeres dècades del segle XX, en un context de forta hegemonia patriarcal, les cooperadores catalanes, una minoria entre minories, prengueren consciència, es formaren i s'autoorganitzaren, en una pugna per esdevenir visibles i ser reconegudes per la societat i pels seus companys. No obstant això, hagueren de transcórrer tres dècades per assolir-ho, durant la Segona República, coincidint també amb l'època de més esplendor del cooperativisme obrer de consum. I tan sols ho dugueren a terme a costa de fer-se omnipresents en qualsevol espai o activitat cooperativa. L'aportació d'aquelles dones senzilles fou bella i fulgurant, però breu, com un estel fugaç, com un miratge. Malauradament, la trista història que inaugurà l'inici de la llarga nit franquista n'esborrà qualsevol traça o deix de llum, d'una forma contundent i fulminant, i condemnà al silenci i a l'oblit aquella mena d'experiències emancipadores, que avui feliçment rescabalem i intentem reproduir. * Un dels objectius d'aquest llibre és homenatjar la memòria d'aquelles dones tingueren un paper cabdal dins el cooperativisme i, per extensió, en tot l'obrerisme català.
