Darrera setmana de novembre del 1327. Una abadia benedictina de la Itàlia septentrional. Fra Guillem de Baskerville i el seu ajudant, Adso de Melk, cronista postum dels fets, investiguen tot un seguit de crims enmig d'una singular querella filosofico-teologica. A partir de les seves indagacions, el lector recorre el laberint en que se succeeixen els assassinats, sortilegis, heretgies, intrigues, amenaces, coneixements secrets... i una biblioteca regida per un monjo cec. Recreació fascinant del convuls món medieval, El nom de la rosa es alhora una aproximació a les obsessions de l’home contemporani.
La novel·la combina elements de la narrativa de detectius amb una rica ambientació històrica i filosòfica. Eco utilitza una gran quantitat de referències erudites i cita texts medievals, creant una obra que és alhora un thriller intel·lectual i un comentari sobre la història del pensament.
El nom de la Rosa explora la tensió entre la fe religiosa i la raó científica, al mateix temps que el poder i la preservació del coneixement són elements clau per al desenvolupament de la trama. De la mateixa manera, Eco juga amb la idea de la interpretació dels textos i la recerca de la veritat, presentant una narrativa plena de símbols i referències literàries, en un període de conflictes teològics intensos dins de l'Església catòlica, amb discussions sobre heretgia, pobresa apostòlica i poder eclesiàstic.
