El cens d’Aranda (1768) fou el primer realitzat a Espanya amb sentit estadístic modern, per la seua finalitat no directament impositiva, per la utilització del concepte d’habitant, per abraçar tots els grups socials i per haver parat atenció a les estructures demogràfiques. A pesar d’això, i malgrat haver-se conservat en bona mesura la informació parroquial primària, aquest cens no ha estat gaire utilitzat com a font històrica. L’edició que ara es presenta de les dades corresponents a les parròquies valencianes, precedida d’una anàlisi crítica del document i d’un primer estudi demogràfic, permet posar a l’abast del lector, i especialment dels historiadors, una informació detallada i ordenada sobre la població del País Valencià en una època de canvis tan decisius com fou el segle XVIII.
