Amb poc més de vint anys, la Denise, òrfena i amb dos germans més petits a càrrec seu, arriba a París disposada a treballar a la botiga de teixits del seu oncle Baudu. Però la situació de les petites botigues de París ha canviat molt arran de l'aparició d'un gran establiment de novetats anomenat El Paradís de les Dames, propietat d’Octave Mouret, que no para de fer descomptes, ofertes i promocions per atraure les seves clientes. El seu impacte és tan gran que no només està eliminant la competència tradicional, sinó que fins i tot està transformant l’urbanisme de la capital.
En contra dels desitjos del seu oncle, la Denise entra a treballar com a aprenenta en la secció de confeccions d’El Paradís en unes condicions gairebé miserables, que tanmateix no dubta a acceptar perquè l’establiment ofereix als seus treballadors una habitació a les golfes de l’edifici i un àpat al dia, així com la remota possibilitat d'ascendir i tenir un sou.
Per a sorpresa de tothom, mentre en Mouret dirigeix el destí de les parisenques, àvides de novetats, i els comerciants del barri lluiten heroicament per sobreviure, una relació insòlita sorgirà entre aquesta empleada i el seu patró.
Publicada el 1883, El Paradís de les Dames és una de les grans novel·les d'Émile Zola. Gira a l’entorn de la inauguració a París d'una gran botiga de novetats i l’aparició d’un nou estil de consum que amenaçarà greument la supervivència del petit comerç tradicional. I, d’altra banda, és també la més optimista de les novel·les de Zola, en què les reivindicacions dels empleats acaben desencadenant millores socials.
ONA-REC
El 19 de juliol de 1870 comença la guerra francoprussiana que acabaria l'any següent amb la derrota de França i l'arribada de les tropes prussianes fins a París. Aquesta victòria militar va permetre a Otto von Bismarck la unificació dels diversos estats alemanys en l'estat modern d'Alemanya, amb capital a Berlín.
Malgrat la derrota, a la capital francesa la vida continua i hi floreix el comerç. Émile Zola descriu molt bé el anys que la moda es convertiria en la nova manera de viure la ciutat. Gaudireu molt les coloristes i frívoles postals del París de 1883 que pinta Zola a 'El paradís de les dames' (Viena) i que contrasten amb una molt severa crítica social.
