Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acos-ten més al sentit, a l’apertura del sentit, que no pas les respostes. Queles respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, peròque la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem ne-cessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insu-ficient l’experiència que fem. La pregunta és la grafia de l’escreix ambquè la vida es manifesta.José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portu-gal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les granspreguntes de l’existència amb l’equipatge d’una sòlida freqüentaciódels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, lesarts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què l’autor di-aloga a l’hora d’oferir la seva proposta sapiencial.
