Teniu a les mans un recull de relats dispersos de Serguei Dovlàtov. Hi trobareu nou històries d’èpoques, geografies i temàtiques ben diferents. L’autor retrata els estius d’una colònia russa d’emigrats als Estats Units i l’absurd de la quotidianitat soviètica. Conjuga i confronta dos miratges: el del món soviètic i el d’una Amèrica on en principi tot és possible. Hi trobareu un tramat de personatges que pateixen el malestar del desarrelament, que topen amb l’ambició del que es pensaven que serien. L’autor esmola la seva mirada irònica sobre l’ambició social, la mediocritat i la inquietud d’unes vides en què la normalitat més aviat sembla un miracle. L’humor esdevé l’arma per entendre i pair tot allò que les envolta.A l’entrevista que clou el llibre, probablement la darrera que li van fer, l’autor explica com li costa desempallegar-se dels temes russos i fa una interpretació aguda però també planera sobre la literatura: «Els estímuls de la creació literària són un tema molt personal i gairebé no es poden formular, però si igualment provo de respondre a la pregunta, diria que l’activitat literària és sobretot un intent de superar els complexos propis, de treure’s de sobre el caràcter tràgicde l’existència o de debilitar-lo. Per descomptat, no parlo pas dels que escriuen per motivacions d’allò més sanes i simples, com guanyar diners, fer-se famosos o sorprendre la parentela. Parlo només dels escriptors que no han triat aquesta professió, sinó a qui la professió ha escollit.»Serguei Dovlàtov, va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, Unió Soviètica. Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de presoners. Entre d’altres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, i més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial, El parc, L’ofici i L’estrangera, tots publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. A finals dels setanta va abandonar el país. I, pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia gràcies a la publicació dels seus relats a la prestigiosa revista The New Yorker.En català té un públic lector absolutament entusiasta de les seves aventures i escriptura precisa, irònica i hilarant.
