En el repòs de la trinxera, recull de cartes mai no enviades, Pujulà espigola impressions que devia escriure en moments de lleure en el seu periple de quatre anys per diversos fronts de guerra. Entremig de les escenes de la vida quotidiana dels soldats darrere el front o de la presentació de tipus singulars, d'homes de tota condició "portats a l'escorxador", Pujulà no s'està de donar el seu punt de vista de la guerra per si mateixa, del militarisme "anorreador de la individualitat, exaltador dels reflexos -que formen l'ànima de les bèsties-, botxí implacable de la reflexió", però, sobretot, del conflicte que va haver de viure França entre 1914 i el 1918; conflicte que va dividir la intel·lectualitat catalana en el seu suport als diferents bàndols, fins impulsar-ne el reclutament de voluntaris per lluitar contra l'imperialisme alemany.
