La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament, d’experiències de l’inconscient i d’experiències del diví. No falten obstacles, però, a l’hora d’efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de la psicoanàlisi respecte de la religió i de la religió envers la psicoanàlisi.Balmary denuncia un «respecte excessiu» en la lectura de la Bíblia, respecte que ens fa incapaços de fer-ne una lectura viva, de trobar-hi un nou accés, d’apropiar-nos personalment del seu contingut. Si tan sagrat el considerem, el text bíblic pot arribar a esclavitzar-nos. La proposta de Balmary és llegir la Bíblia des de la psicoanàlisi per tal de comprendre per què la nostra cultura, que n’ha conservat el text, sembla que al mateix temps el vulgui amagar.La doble lectura de Marie Balmary se situa en un espai peculiar: «Tractant-se de les Escriptures a les quals es refereix la fe, he de precisar que aquí no em situo ni com a creient ni com a no-creient. ¿Potser seria més exacte dir: alhora com a creient i com a no-creient? Entre els humans, ¿qui pot dir de si mateix que és únicament una cosa o l’altra?»
