L'any 1967, quan l'ONU va recomanar la descolonització, un exèrcit de pastors nòmades s'organitza clandestinament, el Front Polisario, amb l'objectiu de l'alliberament nacional del Sàhara Occidental. Malgrat això, el 6 de novembre de 1975, més de tres-cents mil marroquins van avançar uns quants quilòmetres sobre el territori del Sàhara Occidental en l'anomenada Marxa Verda, un fet que ha significat l'annexió del territori al Marroc i l'expulsió de la població sahrauí per mitjà d'accions militars i policials.Actualment, el Sàhara Occidental continua dividit per un gran mur de sorra fortament militaritzat, el vessant marítim està controlat per Rabat i, en el desert interior, el Polisario (la República Àrab Sahrauí Democràtica) manté alliberada la franja més pobra del territori. A l'espera d'un referèndum per la independència, com va prometre l'ONU, els governs d'Alemanya, França i Espanya s'alineen amb el Marroc i proposen la constitució d'una mena d'autonomia sense garanties amb la qual només estaria d'acord una de les parts, la parteix ocupant.En aquesta segona edició, s'ha intentat actualitzar els moviments geoestratègics internacionals sobre la descolonització del Sàhara Occidental. A més, es donen a conèixer per primera vegada les cròniques que Vicent Andrés Estellés va escriure el 1974 per a Las Provincias, l'única vegada que es va desplaçar com a reporter a una zona de guerra per a cobrir el conflicte. Finalment, s'ha inclòs un article de la Revista Métode en el qual s'exposa com la flora i la fauna sofreixen també els efectes directes i col·laterals del conflicte.
