En el ple de la foguera, la llenya té l’escalfor animal, la fecunditat i la força de les grans mares. Mica en mica els arbres de la matinada hi espeteguen cada vegada més fort i el foc en treu flor rosa, blanca, groga o lilosa, unes flors que deixen tot al volt unes flames pintades de negre cremat. És el cel botànic de les fogueres, un cel sempre nou, sempre jove, amb un dia clar d’arbres que n’atien la llum.