El somni de la restauració espanyola després de la llarga nit franquista era i ha estat el projecte de regeneració d’un nou imaginari nacional-espanyol. En aquesta magna operació, els governs centrals de tot color han encomanat al sistema mediàtic la missió d’unificar la nació, d’ignorar la diferència, de dotar d’una identitat única vencedors i vençuts i de construir un espai de comunicació espanyol unitari.Aquest assaig històric pretén d’oferir una mirada crítica i alternativa al discurs hegemònic sobre les polítiques i estructures de la comunicació a l’Estat. Des de la Transició fins als primers anys vint del segle XXI. El desplegament de la Constitució del 1978 ha adobat una renovada narrativa mediàtica sobre l’Espanya imperial: un rei, una nació, un dret, una llengua, una cultura i, sobretot, una unitat de destí.
