El sopar de cendra és el primer dels sis discursos filosòfics italians en què Giordano Bruno exposa les seves teories cosmogòniques i metafísiques. L’obra té forma de conversa per reflectir les discussions que el nolà (com ell mateix s’identificava) va mantenir amb els doctors d’Oxford, que titlla repetidament d’ases ignorants. Amb l’acompanyament dels imprescindibles tocs d’ironia i sarcasme que dedica a aquests pedants, exposa les seves teories sobre l’univers i, a través de l’astronomia —assegura que la terra i els altres planetes es mouen al voltant del sol—, afirma que tots els cossos són vius i que no hi ha cap jerarquia que valgui, cosa que va provocar les acusacions d’heretgia que li van costar la vida, però que d’altra banda n’han fet una figura admirada per l’anarquisme i per tots els defensors del pensament lliure.