Cohn confessa que la música és el seu refugi i, alhora, la força contrària, el que l’empeny cap el risc, l’aventura i el buit. En un viatge retrospectiu a través de set històries i sis dècades en les que apareixen personatges mítics de la història de la música (Hendrix, P. J. Proby, The Clash...), el crític musical per excel·lència ens fa entendre la fascinació que els sons i l’energia de la bellesa han exercit sobre la seva persona. Se sap afortunat per haver pogut fer de la transmissió d’aquesta fascinació el seu ofici, tal com ens va explicar en el marc del festival Primera Persona.
«Passi el que passi, no ho podré controlar. Sons descoberts, aleatoris. Música que m’atrapa sense avisar, que se m’emporta en un viatge que no havia previst.»
