Una gran novel·la literària sobre la memòria d’un país, narrada des del cor d’una casa que ho ha vist tot i no ha oblidat res.
Una poderosa saga familiar marcada per la història de la Catalunya del segle XX.
Esperen algú al Tarrés, un casalot de la Plana. Ens ho explica el senyor de la casa i una vella masovera, i també el nouvingut. Tots tres trenen les veus i naveguen entre el present i el record, per retornar-nos els que hi són i els que hi van ser, per reconstruir la història dels que han viscut a la casa, i dels que hi han mort, durant quatre generacions.
El Tarrés és la història d’una saga familiar que ens endinsa en la memòria d’una casa pairal que ha estat testimoni de tot allò que ha sacsejat el país d’ençà que es van establir les primeres fàbriques a la Plana. Amb una estructura coral, Raimon Portell construeix una noveŀla absorbent, irònica i commovedora sobre el poder, la por, la culpa i la lluita per la dignitat.
«Desgranava pèsols al pedrís de vora l’era, quan ha arribat el cotxe. A mitja tarda, que és una hora bona perquè llavors encara rai, que sembla que tot ha aconseguit posar-se’m a lloc, més o menys. I, encara que no ho hagués sabut, poc m’hauria costat endevinar qui era, el marrec que ha baixat del cotxe. Que de lluny encara hi veig, que és de prop que la vista em falla, com tampoc no em responen les cames i em costa bellugar tot aquest cos estellós i eixarreït com fang al sol. I deu ser per aquell caminar, pel posat, per aquella closa de silenci que arrosseguen, que havia de ser un Llaudet. L’últim esqueix».
