El jurat ha dit que és «un poemari colpidor pel seu contingut i ritme, que aconsegueix la sintonia amb el lector, i conquereix espais de nosaltres que són adormits i ens incomoden. Ens trobem a l’inici d’una trajectòria jove, fresca, que s’inaugura amb aquesta publicació i, de segur, promet èxits i més poesia!».També, «el jurat en destaca la musicalitat, molt connectada a una pulsió jove, que no abandona al lector en cap moment; ens convertim en un testimoni musical de les paraules, que transgredeixen el seu sentit en una segona lògica, una lògica rítmica i oral. Trobem un jo líric que, a través de la repetició obstinada de les estructures, sembla acudir al llenguatge per a auxiliar-se, com un refugi familiar que el bressola. Juncosa n’estableix un ús, com és el cas de les invocacions dels primers versos: doneu-nos / memòria i / doneu-nos acer / la memòria del foc i l’acer esmolat / de la parla, on el jo poètic requereix la paraula com a eina, fins i tot com a arma.»
