La felicitat no és un estat permanent. És un acordió que s’estira i es contrau a cada moment. Somiar un estat de felicitat permanent és somiar més del compte. El periple vital d’en Narcís ens ho demostra: un comunista que, en arribar la derrota de la Guerra Civil, estripa el carnet del partit i se’n va a treballar a l’Alemanya nazi, on viurà el drama humà de la Guerra Mundial. La vida d’en Narcís continua com una aventura apassionant: l’Argentina, l’Índia, Nova York, París... El seu fill Ricard rep la memòria paterna com un llegat impressionant, i de l’exercici d’endreçar el trencaclosques d’aquesta vida que sembla impossible d’haver-se viscut anirà descobrint qui és realment el seu pare.
