Els «benandanti», com eren anomenats al Friül durant l’Època Moderna els portadors d’un culte a la fertilitat, es presentaven en un primer moment, al segle XVI, com a protectors de les collites contra les bruixes i bruixots. Després, en menys d’un segle, sota la pressió dels inquisidors, inesperadament van rebre el tracte que s’havia reservat als seus odiats adversaris. Aquesta transformació té, probablement, un caràcter exemplar, que permet avançar una hipòtesi general sobre el significat i l’origen de la bruixeria popular. Tal i com assenyala l’historiador Alberto Tenenti «Ginzburg posa a disposició dels estudiosos una massa de documents que ningú havia conegut abans. En un camp en què els treballs són tan escassos, no es pot deixar d’aplaudir la seua recerca i de remarcar la gran importància de la sèrie arxivística que ell ha tret a la llum».
