Aquesta novel·la ens arrossega cap a una meditació profunda sobre la naturalesa de les civilitzacions, l’essència del treball col·lectiu i la solidaritat, embolcallat tot amb el simbolisme dels castells. La metàfora del castell com a reflex de la nostra societat és un encert absolut que captivarà els lectors. Personatges com en Miquelet, un jovenet que arrossega una saviesa antiga, amb una història plena de detalls i emocions, ens transporten a un passat que no se sent llunyà, sinó totalment viu i visceral, creant una atmosfera d’autenticitat que ens porta de tornada a l’Alzira del segle XIII, en un moment històric crucial. L’ambientació de les escenes pren un to èpic, captant de forma evident l’essència del poble català a través de les generacions. Cada paraula sembla impregnada d’una reverència per la història, i alhora d’un sentit d’humor subtil que evita que la narració es torni feixuga amb elements històrics descrits contemporàniament.
