«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètoded?autoconeixement que l?home té. S?aboca al teixit fragmentari de lavida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara irevela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix,perquè l?home, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis,malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia ?pot cobrir desentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història senceradels vius i dels morts?. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis itan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil del?ésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer ?amb les seuescontradiccions, les seues esperances, i tota l?alegria i el dolor que haanat fent-lo ser? és una experiència que també ens repara i revela anosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»
