Els diaris del càncer és un text breu però d’una enorme densitat que s’endinsa en els clarobscurs emocionals d’Audre Lorde, una poeta i militant feminista afroamericana, nascuda al barri de Harlem de Nova York i diagnosticada amb càncer de pit l'any 1978, a l'edat de quaranta-quatre anys. Lorde hi mostra l’abatiment i el dolor físic, el terror davant la mort, i també les espurnes d’esperança i les alegries quotidianes que no són tractades pel discurs mèdic però que, tanmateix, conformen una part essencial de la vivència de la malaltia. Alhora, el text posa sobre la taula la dimensió política del càncer de mama i és molt crític amb la manera que la societat té de gestionar-lo.Després que l’any 1980 es publiqués el llibre que ara presentem per primer cop en català —una amalgama d’extractes de dietari, versos, discursos i assajos imbuïts d’una gran força poètica—, Lorde va rebre nombroses cartes d’arreu del món per agrair-li que hagués deixat escrites les seves vivències. Si el text tingué tan bona acollida, fou perquè no oferia un patró tancat de com calia acarar la malaltia, sinó que mostrava que hi ha tantes maneres de fer-ho com personalitats i circumstàncies vitals, i legitimava d’aquesta manera altres dones a buscar el seu propi camí. Moltes de les lúcides reflexions de l’autora no han perdut vigència en absolut i estan ben lluny d’estar resoltes.
