Als anys setanta del segle passat les joves generacions es van qüestionar un sistema de valors que no volien perpetuar sense sotmetre'l a crítica. Els anys del Josep Piera estudiant universitari a València (1969-1974) estan especialment marcats per aquestes acituds que definiran la seua persona i la seua activitat literària. Aquest volum és un exercici de memòria i una crònica del que va viure i pensar l'autor aquells anys de formació; un procés iniciàtic fertilitzat per amics, amors, lectures i esciptors, davant la decisió íntima de desenvolupar al seu país una vida deidcada a la cultura, més concret a la literatura. Uns temps, aquests, que Piera recupera com una fantasia.