Aquest excel·lent estudi és un intent reeixit de fer conèixer més profundament el fenomen medieval: el dels franciscans que van exercir la seva vocació de viure la pobresa tant a Catalunya com a la resta d'Europa. La contribució d'aquests religiosos a la societat de l'època fou molt important dins de l'evolució d'una Catalunya pròspera, vigorosa en el comerç i dotada d'una vida cultural avançada. L'arribada dels frares coincidí amb el regnat de Jaume I, que obrí un període de gran desenvolupament en tots els camps de la vida a Catalunya. Els frares, molts fills de comerciants, eren el braç espiritual del monarca i,alhora que, a redós del rei, s'instal·laven amb fermesa a tot el país, inspiraven la creació de pintures, esglésies gòtiques i altres iniciatives artístiques. Van actuar com a missatgers i ambaixadors. Uns arribaren a ser bisbes i altres van adquirir coneixements en les universitats europees del moment. Però, com a totes les organitzacions, alguns frares van abusar de les recompenses seculars i altres van deixar de complir les seves obligacions dins del convent. Tot i això, els seguidors de sant Francesc van acabar consolidant la seva posició i esdevingueren una part, perfectament integrada, de la vida urbana de Catalunya.
