El 1978, Michel Foucault va anunciar un volum de la seva Història de la sexualitat «dedicat als hermafrodites». A mesura que la seva recerca es va decantar cap a l'antiguitat, va abandonar el projecte. Aquest manuscrit, que podria haver servit com a capítol inicial, roman als seus arxius. Basant-se en judicis que van des del segle xvi fins al xviii, destaca la transició d'un règim jurídic –que assignava un «gènere basat en la decisió»– a un règim de verificació, postulant que cada individu té un únic «veritable» sexe, que correspon a la ciència mèdica determinar.
També és l'única obra en què Foucault desenvolupa la distinció crucial –tant històrica com teòrica– entre el sexe anatòmic i la sexualitat.
El prefaci d'Arianna Sforzini presenta aquesta història a través d'una lectura acurada dels conceptes que sustenten el text, mentre que l'epíleg d'Éric Fassin destaca les seves implicacions més contemporànies analitzant les relacions entre la sexualitat, el sexe i el gènere.
Michel Foucault (1926-1984) va ser catedràtic d’Història dels sistemes de pensament al Collège de France. La seva obra s’ha consolidat com una de les més importants del segle xx per la profunditat dels estudis, l’originalitat dels plantejaments i la influència de les aportacions. Desenvolupant una incansable vocació metodològica que recull seqüencialment com una arquitectura del saber, una genealogia del poder i una ètica i estètica de l’existència –sempre modulada per una «filosofia de la sospita» que des de Nietzsche i Heidegger s’estén a tots els àmbits de la problematització del subjecte–, Foucault ha escrit llibres fonamentals. Alternatives a la presó? (Manifest 2023) va ser el seu primer llibre traduït al català.
