La fi del règim constitucional, amb el retorn al poder absolut de Ferran VII, el 1823, fou possible per la intervenció de les potències de la Santa Aliança a través dels denominats Cent Mil Fills de Sant Lluís. La reinstauració del règim absolutista no significà en absolut la pacificació de Catalunya, ans, gairebé, tot el contrari. La violència institucional i la pretesament popular i intuïtiva, tant la que s’emparava sota justificacions ideològiques (la revenja dels afronts rebuts dels liberals) com l’explicitada com a delinqüència comuna, foren constants.