Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Girona. Aquest article explica quins foren els mestres de minyons que el consell d’aquesta ciutat va contractar al llarg del segle XVII i principi del XVIII i les condicions econòmiques que els va oferir. A la vegada, el treball permet constatar que en el període estudiat tant l’oferta educativa pública com el nivell d’escolarització a la ciutat de Girona eren fins i tot més elevats que a final del segle XVIII, quan es van començar a fer els primers censos de població.
Extens estudi que aporta nova documentació, des de l’Arxiu de la Corona d’Aragó fins als arxius comarcals, notarials o diocesans, i enriqueix un tema que historiadors, pedagogs i investigadors de diferents àmbits han anat treballant i sobre el qual publiquen des de fa força temps. Tenim aquí una panoràmica amb dades que obren nous camins i qüestionen part de la història coneguda i publicada fins ara.
Aquesta obra ens permet conèixer amb detall el nivell d’escriptura i lectura dels joves, nois i noies d’aquella època, el model educatiu i la seva organització, els mestres dels estudis municipals i en conjunt, el sistema d’ensenyament a l’època de l’absolutisme borbònic, des de l’escola a la Universitat.