Heus ací un sucós recull de pròlegs concrets i reals referits a obres imaginàries i apòcrifes escrites, al seu torn, per autors suposadament ficticis i inversemblants. En aquestes pàgines la ficció supera la realitat perquè: on s'ha vist que sigui possible editar les notes d'unes notes d'un esbós de dietari d'un escriptor reclòs a un mas de l'Empordà? O l'edició dels escrits "d'articulistes d'opinió que s'arrapen a la columna diària com l'ebri verborreic per no caure de morros per terra"? És que, per ventura, el lector té notícia d'algun grafòman mallorquí, "illenc proteic", obsedit fins a la nàusea per l'acollida de "s'obra"? "El bon pròleg ha d'il·luminar, però mai enlluernar". Així, la claror d'aquests pròlegs il·luminen des d'aquells escriptors que són com els porcs, en què tot s'aprofita, fins aquells que no escriuen i acaben per descobrir-nos tot el potencial de la seva impotència. Algú va dir que, al capdavall, els autors acaben tenint menys imaginació que els seus editors, que ja és dir.
