Els poemes de Lepant inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victòria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otomà en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Àustria. D’una banda, el Lepant és el primer poema èpic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romànica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potències cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germà bord, Joan d’Àustria, perquè encapçali la Santa Lliga. Una nova incursió dels turcs en aigües mediterrànies serà interceptada per l’armada aliada i conduirà a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’Els poemes de Lepant, Joan Pujol celebra la victòria glossant, en octaves catalanes, els dístics llatins de tres poemes encomiàstics de l’humanista Lluís Joan Vileta, dedicats a la victòria de Joan d’Àustria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.
