Thoreau va decidir escriure Walden com a resposta en forma literària de les preguntes que li feien des del seu entorn per la seva estada al bosc.
Il·lustracions d'Ignasi Blanch. Pròleg i edició a cura de Gabi Martínez. Traducció d'Anna Turró.
Walden o la vida als boscos (1854) és una crítica al món occidental encara vigent avui dia. Un clàssic on Henry David Thoreau (1817-1862) plasma la necessitat de viure en harmonia amb la natura. Gabi Martínez ha fet la selecció de textos d'aquest llibre i, amb les il·lustracions d'Ignasi Blanch, el lector hi trobarà l'essència filosòfica d'una de les obres cabdals de la literatura americana del segle XIX. "L'econòmic potencial del llapis, lligat a l'educació i la creació; la recerca de la llibertat individual, i l'esperit crític, expressat a través de l'acció directa, són cabdals en el pensament d'aquest pioner de la literatura que posa la natura en el centre. Instal·lar-se durant dos anys en una cabana rudimentària al costat del llac Walden i escriure un llibre sobre l'experiència és el fruit destil·lat d'aquest pensament." Del pròleg de Gabi Martínez * Ignasi Blanch és l'únic il·lustrador espanyol amb un mural al mur de Berlín.
ONA-REC
El 4 de juliol de 1845, un bonàs menja-magdalenes anomenat Henry David Thoreau se'n va anar a viure al costat d'un llac que hi havia no gaire lluny de la seva ciutat natal, Concord. Com que el llac s'anomenava Walden, el diari que hi va escriure es titularia 'Walden o la vida als boscos' (Cossetània). Bé, sí que es pot dir que l'home vivia al bosc, però també és cert que moltes tardes, amigues i cosines, feien un passeig per anar a portar-li alguna cosa que pogués sopar.
Tot i el limitat contacte que va mantenir amb la vida salvatge de veritat, certament Thoreau va escriure un text poderós, molt entranyable, que és una defensa de la nostra irrenunciable capacitat de vida autònoma. En fem broma perquè ens l'estimem, però Thoreau és un bon amic que, un dia o altre, tots farem bé d'escoltar.
