Els tres primers volums d'aquesta Contrahistòria de la filosofia exploren, amb tota llibertat, els «angles morts» de la filosofia oficial i universitària. Des de Demòcrit fins als cristians hedonistes, des d'Epicur fins a un Montaigne repensat, des dels llibertins barrocs fins a Spinoza. Tenim la sort que n'emergeix un segle XVII vibrant i viu, molt diferent d'aquell altre, molt bíblic, que és el que encara se sol ensenyar... En aquest nou volum, el segle anomenat de les Llums també ha estat revisat i corregit; Voltaire i Rousseau fustiguen els ateus, l'Enciclopèdia els vol eliminar, mentre es va formulant un pensament hedonista, materialista, revolucionari, però no pas com ho ha pretès la historiografia marxista. Així, els «ultres de les Llums» defineixen una radicalitat materialista, amb Meslier i La Mettrie, i també una sensibilitat mai anomenada, l'utilitarisme francès, que representen Maupertuis, Helvétius, D'Holbach. I per fi fan llum sobre el pensament feudal d'un Sade delinqüent relacional, contrarevolucionari, precursor del feixisme, als antípodes del gran alliberador que tant sol agradar glorificar?
