Aquest llibre fa una aproximació diacrònica als verbs de percepció sensorial en català antic (segles XIII -XVI). En concret, analitza els processos de canvi lexicosemàntic que experimenten, en la llengua antiga, els verbs veure, oir, sentir i entendre. En aquesta anàlisi es destaca la importància que té, en l'evolució d'aquests verbs, l'expressió en el discurs de la font del coneixement enunciat, funció que els vincula a la categoria de l'evidencialitat. L'estudi es fonamenta en el despullament d'un corpus textual constituït per materials del català antic i que té en compte també l'evolució posterior, en català modern i contemporani. Aquestes dades han estat interpretades d'acord amb els principis de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions.
