Embastes i piripius és el segon dietari duna trilogia, que comença simbòlicament el 1999 amb la recuperació atzarosa de la relació (fonamental al llarg del llibre) amb Lluís M. Xirinacs i arriba fins a lestiu de lany 2007, amb la seva mort, el seu «lliurament» final. Xirinacs és el mestre i el germà gran, el referent espiritual i intel·lectual, el model de compromís i coherència cíviques, fins al punt que els dos itineraris sentrecreuen fraternalment i senriqueixen.Són vuit anys intensos. No es tracta, com diu lautor mateix, duna segona part. Aquest dietari mostra una personalitat molt més ben construïda que el primer, i gosaríem dir que molt més satisfeta: la dalgú que farà de les seves creences i de les seves conviccions el complement vital al rigor i lautoexigència literària.
