«Va tornar a casa amb la grata il·lusió que un pastisser per força havia de ser el més feliç i el més destacat dels homes.» Com un Cyrano de Bergerac, en David es belluga entre pastissos amb la destresa d’un jove ambiciós que es pensa que es menjarà el món. És cautelós, calculador, descolorit, baixet i garrell. El seu germà Jacob, alt com un sant Pau, el segueix amb la forca que sempre du a la mà. El pobre és curt de gambals, què s’hi pot fer. Quan torna de les Índies Occidentals, en David s’instal·la en un poblet, canvia d’identitat i comença a progressar. Per la pastisseria hi desfilen el carnisser, el pagès, les mestresses de casa i l’aristocràcia rural. També els prejudicis contra els estrangers, la industrialització incipient o les ambicions fallides. Escrita quatre anys abans que Middelmarch, amb sentit de l’humor i el convenciment que la falta d’escrúpols rep el càstig moral merescut, George Eliot ens ensenya els canvis que van portar els nous temps, inclosa la moda dels plats precuinats que va destarotar les llars.
