El tombant del segle XIX al XX va suposar per a la ciutat de València una sèrie de canvis i transformacions que modificarien per sempre la idiosincràsia dels seus habitants. La imposició de la mentalitat burgesa com a element integrador d'una nova consciència ciutadana va derivar en la mudança d'uns ideals i unes formes d'entendre el dia a dia dels pobladors del Cap i Casal. La cultura festiva es va veure decisivament afectada per tot el seguit de circumstàncies derivades d'aquesta metamorfosi política, social, econòmica i cultural, i la dolçaina i el tabal, com a elements indissolublement lligats al marc de les celebracions, no quedaren al marge.
L'aparició del folklore, la professionalització plena de l'ofici de dolçainer, la difusió de la figura del concertista, etc., són fenòmens que es mostren per primera vegada en aquest període i cal associar a la situació global que vivia València. En aquesta obra es fa un recorregut per les dècades que van des de 1850 fins a 1930 per comprendre tots aquests agents renovadors i l'impacte que tingueren en la tasca que desenvolupaven els dolçainers, així com en el procés d'adaptació que hagueren de dur a terme i marcaria l'esdevenir de l'instrument fins als nostres dies.
