A París, tot just abans de les protestes del Maig del 68, tres joves models ucraïneses de la revista Vogue desapareixen en estranyes circumstàncies. Mentrestant, l’Erika Ernemann ha deixat la policia alemanya, viu en una fàbrica abandonada a Berlín, on té l’estudi, i enllesteix amb molta cura els preparatius del seu suïcidi, incapaç com és d’enfrontar-se als traumes del passat. Quan menys s’ho espera, li arriben notícies dels assassins que fa anys que persegueix. L’Erika aparca el dolor dels vells records i decideix viatjar a la capital francesa, per mirar d’investigar aquests fets. Amb l’ajuda del periodista Pierre Bouyon i d’altres personatges mirarà d’esbrinar el perquè de tot plegat. Sap que un cop més està obligada a enfrontar-se a la seva pròpia història personal. Després de L’objectiu del crim, X. R. Trigo ens ofereix un nou cas policial de la fotògrafa Erika Ernemann, ambientat en aquesta ocasió a les darreries dels anys seixanta. L’acció transcorre també entre Berlín, Budapest i Ucraïna, sempre amb el rerefons de la història de les càmeres clàssiques, la bellesa de les imatges fotogràfiques que, com la mateixa trama, va sorgint com la llum a través de les ombres, sempre tenebroses.
