A partir de la idea de resseguir l’empremta de Virgina Woolf en la literatura catalana, Mireia Vidal-Conte desplega un projecte literari ambiciós en què, combinant fragments narratius amb d’altres més assagístics i poètics, demostra com la influència de l’escriptora anglesa és tan important en les nostres autores, que seria com demanar-se per la presència del color blau en el Mediterrani.L’obra s’estructura en sis parts i, a banda dels fragments de dietari en què Vidal-Conte re-flexiona sobre la creació, la literatura, el feminisme i la seva pròpia experiència com a es-criptora, també hi trobarem les intervencions “estel·lars” d’una dotzena d’escriptores, còm-plices i amigues de l’autora, que responen a la invitació d’explicar quina és la seva relació amb Woolf. A més a més, conté una novel·la apòcrifa, escrita per Clara Frisachs, alter ego de l’autora, que dona veu a Orlando, el personatge més famós i significatiu de Woolf. El volum es clou amb un breu poemari que recull i representa tot el que significa aquesta “Era Woolf” de què ens parla en el títol i que té alguns dels millors poemes que ha escrit fins ara Vidal-Conte.
