La dramatúrgia catalana breu de la segona meitat del segle XVIII i primera del XIX, l’única de l’època escrita en català, gaudí d’un èxit popular extraordinari i posà les bases de la comèdia de costums posterior. Tot i això, fou menystinguda per la intel·lectualitat il·lustrada i va patir l’oposició de l’Església, possiblement perquè es tractava d’una literatura comercial, de peces humorístiques curtes que no pretenien altra cosa que divertir el públic. És aquí que fan comèdia? reivindica els valors d’aquest tipus de teatre, n’estableix per primera vegada un corpus complet i en defineix les característiques, els temes principals i les constants al voltant de personatges, trames, motius, i recursos humorístics i lingüístics. El catàleg de més de cent cinquanta obres que presenta, la majoria desconegudes i inèdites, ofereix un conjunt prou extens per permetre determinar la dimensió quantitativa i qualitativa d’aquesta dramatúrgia, tan important per entendre l’evolució de la llengua i la literatura catalanes en els últims tres segles.
