“El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la.Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posàa pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noiaudolava. Va voler tapar-li la boca amb una mà, però ellava mossegar-lo. Rabiós, el Blasi va tornar a agafar-la pelscabells i, a plom, l’aixecà. Rítmicament, ara, se les vaemprendre contra el cos nu, fins que la noia li va caureals peus, estenallada, sense sentits.”Es vessa una sang fàcil, escrita el 1952 i publicada el 1954,és una de les primeres —i millors— obres del gènerenegre en català. Com confessa Àlex Martín al pròleg:“Es vessa una sang fàcil és un text experimental i genscanònic, ben arriscat. El lector hi trobarà els millors ingredientsd’aquest tipus de narracions: traïcions, venjances,persecucions, assassinats, pallisses i robatoris.”
