ESCENA Quan el cotxe s’encana(pes mort, costera avall)i el xiquet del tricicle mira el globusmentre els pares agafenesqueixos de geranis al costat de la séquia,hi ha sagetes de lògica entre els critsi l’extraradi es tensa de vianants erràtics.Cal entendre l’instant, com es projectade fàcil el flagell.De vegades, la vidapot dependre d’errar la pedalada,d’ignorar el perill.En el solar,mirem tots des de forala condensació de l’univers.Però el mal passa amb cotxede llarg. Una caigudatira per terra els càlculs i el xiquetplora de la trompada i el pedaltrencat. Quasi amorós,el vehicle s’atura als peus d’un garrofer.(Fi de l’escena.)(Brolla l’amor convuls i la pell eriçada.L’amo del cotxe pintaamb gestos tot l’ensurtmentre s’acosta a l’era.Porta les mans al cap i em sembla un arbre.Jo en un angle final com una signatura.)
