Leopold Mozart (1719-1787), conegut per haver estat el pare de Wolfgang Amadeus Mozart, va ser també compositor, violinista i un fervent pedagog. Aquesta darrera passió el va portar a publicar l’any 1756 Versuch einer gründlichen Violinschule (Assaig per a una escola fonamental del violí), un dels tres principals tractats per a instruments que es van escriure al segle XVIII. Els altres dos van ser el de Joachim Quantz per a flauta travessera (1752) i el de Carl Philipp Emanuel Bach per a instruments de teclat (1753).
El tractat de Mozart ofereix per primer cop a Alemanya un ensenyament complet de l’instrument al qual està consagrat. Abans d’ell, les publicacions pedagògiques per a violí oferien tan sols unes bases primàries destinades a principiants. El tractat de Leopold Mozart va molt més enllà per la prolixitat amb què tracta de forma sistemàtica tots els aspectes de la tècnica violinística, i per la manera com relaciona aquests aspectes tècnics amb el fet estètic i expressiu.
L’èxit que va tenir l’obra ve testimoniat per les successives edicions que se’n van fer. La primera (1756) es titula Versuch einer gründlichen Violinschule (Assaig per a una escola fonamental del violí). La segona (1769) porta el títol abreujat de Gründliche violinschule (Escola fonamental del violí). Es tracta d’una edició augmentada. La tercera edició, amb el mateix títol que la segona, va aparèixer el 1787. És aquesta la que hem triat per a la present traducció catalana, ja que és l’última que l’autor va tenir l’oportunitat de revisar (Leopold Mozart va morir el maig d’aquest mateix any 1787). Pel que fa a traduccions, se’n van publicar a l’holandès (1766) al francès (1769) i al rus (1804).
La importància històrica del mètode de Leopold Mozart l’expressen amb prou eloqüència aquests dos comentaris: l’any 1757, l’influent crític Friedrich Wilhelm Marpurg s’hi va referir amb aquestes paraules: “Ja fa temps que tots desitjàvem una obra d’aquesta mena, però ningú no s’atrevia a esperar-la. El virtuós de soca-rel, el mestre intel•ligent i metòdic, i el músic savi; aquests atributs, cadascun dels quals, per ell mateix, ja defineix un home de mèrit, es despleguen aquí tots tres alhora”. I Carl Friedrich Zelter, compositor i mestre de Felix i Fanny Mendelssohn, li va dir això l’any 1829 al seu amic Goethe: “El pare de Mozart va ser un músic de debò; la seva ‘Escola de violí’ és una obra que romandrà útil tant temps com el violí existeixi. Fins aquest punt està ben escrita”.
