Lobra de Joan Fuster ha estat una croada contra el silenci. Dací el títoldel llibre: Escrits contra el silenci. Ben sovint, gairebé sempre, callartambé és mentir, escrivia. I també: Lheterodòxia és, sempre, soledat.O viceversa: la soledat és, sempre, heterodòxia.En paral·lel, aquest volum és una petita falca contra el silenci a quèha estat sotmesa lobra de Fuster i una reivindicació del seu llegatintel·lectual i, especialment, de lobra de contingut més cívic. La primerapart A propòsit de Joan Fuster la conformen articles dedicats a JoanFuster i la seua obra. La segona A propòsit de lobra cívica de JoanFuster recull textos sobre la forma dentendre Toni Mollà el propi paísa partir duna manera de mirar que va aprendre, segons confessa, lleginti escoltant Joan Fuster.El llibre inclou comentaris a propòsit de diferents intel·lectuals que,segons lautor, han ajudat a difondre, i matisar quan ha calgut, lobrafusteriana: els valencians Josep Iborra, Josep-Vicent Marqués, VicentPitarch, Rafael-Lluís Ninyoles, Gustau Muñoz o Francesc PérezMoragón, i també altres com Ernest Gellner o Axel Honnet que, senseconéixer Fuster, han compartit una mateixa actitud crítica davant delmón i han ampliat la mirada del mateix Mollà.
