Com els grans pedagogs, Josep Maria Jarque i Jutglar (1935-2016) va ser, a més, un gran activista. I, per tant, un idealista. Una d'aquelles persones que fan moure el món en la bona direcció. Constant, tossut i autodidacte, va fusionar la seva carrera professional amb un recorregut vital dedicat a la defensa del dret dels infants amb discapacitat a rebre una educació de qualitat. I ho va fer des de la intransigència ben entesa, perquè ni un sol dia res ni ningú no el va fer abdicar d'aquesta missió. Va viure en primera persona les tres èpoques d'aquesta lluita que encara no ha conclòs: la del temps de l'escolarització, la del temps de la integració i la del temps de la inclusió. A la primera va arribar-hi un cop ja s'havia endegat, mentre que de les dues darreres en va ser precursor i capdavanter. I és això el que reflecteixen els escrits que recull aquest llibre, articles que corresponen a períodes i publicacions diversos, a través dels quals revisitem unes idees i una visió del món i endevinem la forta personalitat que hi havia al darrere. Aquest és un llibre-homenatge a l'aprenent de mestre (com li agradava definir-se) Josep Maria Jarque, un llibre escrit amb les seves mateixes paraules, editat en col·laboració amb la seva família i la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva a Catalunya, de la qual va ser membre i inspirador. Però sobretot és un llibre gràcies al qual podem recuperar les seves reflexions sobre un model educatiu que ha de ser capaç de donar una resposta equitativa i personalitzada a tot l'alumnat, sense distincions.
