Antonia Pozzi (1912-1938) era, segons Eugenio Montale, l’única escriptora italiana mereixedora del títol de «poeta». De fet, aquest premi Nobel va contribuir al seu reconeixement en firmar el pròleg de l’edició pòstuma de 159 poemes publicats el 1948 per Mondadori. Posteriorment, es van fer altres edicions de les seves poesies, però no va ser fins a finals dels anys vuitanta que els seus escrits es van començar a publicar tal com ella els havia concebut, perquè fins aleshores el seu pare havia manipulat i ocultat molts manuscrits per considerar-los poc apropiats.<7p>
Al llarg dels anys, els poemes d’Antonia Pozzi s’han traduït a l’anglès, l’alemany, el francès, el castellà, el romanès, el portuguès, el rus, el polonès. Fins ara els seus versos eren inèdits en la nostra llengua. El recull que n’ha fet la traductora Marta Nin serveix per rescabalar un deute pendent amb el públic lector català.
